Nieve sobre nieve

Escrit per Josep Bosch 29 d'octubre de 2026

Títol: Nieve sobre nieve
Autora: Mercedes Zavala
Intèrprets: Plural Ensemble
Direcció: Fabián Panisello
Segell discogràfic: Columna Música
La neu modifica la percepció del paisatge, esmorteix els sorolls i altera la nostra experiència del temps. Aquesta capacitat de transformar allò que semblava familiar suggereix una via d’entrada a la música de Mercedes Zavala. Nieve sobre nieve, publicat per Columna Música, aplega nou obres compostes entre el 2004 i el 2025, interpretades per PluralEnsemble sota la direcció de Fabián Panisello. Enregistrat en directe a la Sala Mozart de l’Auditorio de Galicia, a Santiago de Compostel·la, el disc reuneix peces per a piano, instruments solistes i conjunt.
La poesia ocupa un lloc essencial en aquest univers creatiu. La seva presència afecta la manera de pensar la durada, la relació entre els gestos i el valor expressiu de les interrupcions. El blanc que separa les paraules d’un poema té una afinitat amb el silenci musical, capaç de modificar el sentit d’allò que acabem de sentir. Les imatges de la neu, el gel i l’aigua conviden, així, a considerar la fragilitat i la transformació com a qüestions que afecten la mateixa escriptura. Variaciones en blanco, vinculada al poemari d’Ada Salas i dedicada a la poeta, concentra bona part d’aquestes inquietuds. El treball motívic conviu amb una atracció pel buit que qüestiona la continuïtat musical. La identitat d’un motiu depèn també de la distància entre les seves aparicions, de la memòria que en conservem i de les expectatives que genera el seu retorn. Cada variació planteja, per tant, una pregunta sobre la persistència del material. Què reconeixem d’una figura quan el temps, el context i les seves relacions amb altres sons l’han modificada?
La brevetat de Nieve sobre nieve, concebuda com un haiku, introdueix una altra dimensió d’aquest pensament. La concentració obliga a donar pes a cada esdeveniment i a considerar la ressonància com una part de la forma. El gest breu pot deixar una empremta que excedeix la seva durada física. En el conjunt del programa, aquesta economia conviu amb la duresa suggerida per Implacable Ice i amb la solitud instrumental d’Omen, exilio para flauta baja. El registre greu de la flauta afegeix una dimensió corporal a la idea d’exili, per la relació íntima entre l’alè i la producció del so.
Les referències literàries amplien aquesta interrogació sobre el temps i l’experiència. Sin pájaros, relacionada amb Thomas Bernhard, i Cual (Un ciervo en el desván), vinculada a Chantal Maillard, situen l’absència, l’estranyesa i la percepció en l’horitzó del programa. La literatura ofereix un estímul que la composició transforma segons les possibilitats dels instruments. Entre la paraula i el so queda un espai d’incertesa especialment fecund, perquè el significat musical depèn de relacions que es produeixen i es modifiquen durant l’escolta.
La participació de PluralEnsemble té un valor especial en aquest monogràfic. El conjunt havia encarregat Variaciones en blanco el 2008, i aquesta història compartida dona profunditat a la seva vinculació amb Zavala. Amb Fabián Panisello al capdavant, els músics reuneixen obres de dimensions i exigències diverses, en les quals la individualitat del timbre i les relacions entre les veus tenen una importància decisiva. L’alternança entre instruments solistes i conjunt situa en primer terme tant la intimitat del gest com la complexitat de l’escriptura de cambra.
Nieve sobre nieve invita a pensar la imaginació musical com una experiència de la matèria i de la memòria. La neu cobreix, el gel immobilitza i l’aigua modifica les formes. Aquestes imatges suggereixen maneres diferents de concebre la durada, la resistència i la desaparició. En la música de Zavala, la poesia obre preguntes que el so manté vives, especialment aquella que neix quan una ressonància s’extingeix i encara en conservem la presència.